La nebulosa d'Orió ( el cel d'hivern)

El cel d'hivern comença a avançar pel firmament, i és en aquesta època de l'any quan la constel.lació d'Orió comença ha aparèixer pel sud-est a primeres hores de la nit.

Orió és al costat del riu Eridanus amb els dos gossos caçadors: el Ca major i el Ca Menor , barallant-se amb Taurus, el Toro. Altres preses com Lepus la Llebre, també són a prop.

Aquesta constel·lació és molt apreciada pels astrònoms, perquè dins d'ella trobem la gran nebulosa d'Orió. Tot un espectacle pels sentits! Per tots els neòfits en la matèria, només dir-vos que amb prismàtics també la podeu observar. La seva situació es veu clarament a la imatge superior: agafant com a referència les tres estrelles que formen el cinturó d'Orió, només hem de baixar direcció sud a aquestes i trobarem la nebulosa.

Imatge de la nebulosa tal i com es veu amb un telescopi, sense color. Els nostres ulls són limitats, les càmeres són les úniques que capten els colors i matisos dels gasos que la conformen.

Així que ara és un bon moment per mirar amunt i gaudir de la bellesa de l'univers, i deixar enrere per un moment: les preocupacions, problemes, tragèdies i comèdies que s'esdevenen en aquest petit punt blau pàl·lid, suspès en un raig còsmic, que nosaltres anomenem, terra.

Versió Babe can I hold you ( Tracy Chapman)

Si voleu escoltar la versió original cliqueu aquí: Babe Can I hold you.

Exilis famosos (capítol III )

Aquesta vegada escombraré cap a casa, i per aquest motiu he triat l'exili d' Antonio Machado. Diuen molts dels coneixedors de la vida d'aquesta il.lustre del vers, que Antonio Machado va morir de pena. El fet d'haver d'exiliar-se l'any 1939 cap a terres franceses i separar-se del seu germà, va ser un cop molt fort del qual no va poder sobreposar-se.

Aquest és l'epitafi que podem llegir a la làpida del cementiri de Colliure on reposen les restes del poeta:

«ICI REPOSE Antonio MACHADO MORT en EXIL LE 22 FÉVRIER 1939»

Tal vegada hagués quedat millor, com epitafi, l'últim vers de Machado, que va ser trobat reposant a la seva cartera després de la seva mort.

Estos días azules y este sol de la infancia.

25 imatges de l' univers

Sobretot, apagueu l'àudio del vídeo! Algunes imatges són increïbles, però la música no les acompanya.

Jo em quedo amb aquestes imatges:

- La taca de Júpiter (sembla un quadre de Van Gogh )

- El trànsit del transbordador per davant del Sol.

- La posta de Sol marciana.

- Aurores polars sobre Saturn.

Guitar rig hero

Aquí teniu al guanyador del primer premi:



Aquest concurs és una mostra de les virgueries que avui en dia es poden fer amb l'ordinador. Editors d'audio, sintetitzadors i multipistes en un sol programa. Visca la democratització de l'edició amb qualitat.

Exilis famosos (capítol II)

Com em vaig comprometre, aquest mes comença amb un nou personatge famós forçat a l'exili. Per aquesta nova entrega he decidit triar al científic amb més entrades al google: ALBERT EINSTEIN.

Considerat el científic més important del sXX i un dels grans de la Història juntament amb Galileu, Newton, Copèrnic, etc. Einstein és conegut sobretot per la seva teoria de la relativitat, una teoria que va ser gestada en les estones "d'avorriment" que li donava la seva feina en una oficina de patents a Berna (Suissa).

L'època més prolífica d'Einstein, científicament parlant, coincideix amb el seu matrimoni amb Mileva Maric. Aquella frase que diu: darrera d'un gran home hi ha sempre una gran dona, sembla que en aquest cas es torna a justificar. No es sap fins a quin punt va participar en el desenvolupament de la teoria, però es pensa que va tenir un paper destacat. Penseu que en aquells moments les dones tenien molts problemes per accedir a una càtedra, de fet a ella no li van concedir.

Dit això, entraré a parlar de l'exili d'Einstein. Davant de l'ascens del Nacional Socialisme amb Hitler al capdavant, Einstein abandona Alemanya el desembre de 1932 amb destí als Estats Units, on impartirà docència a l'Institut d'Estudis Avançats de Priceton. Així va ser com Alemanya va perdre el científic més influent del sXX, i encara gràcies, perquè unes dècades més tard a Albert Einstein se'l passaria a considerar el pare de la bomba atòmica. Una distinció que hauria de portar amb molta desgana, la resta de la seva vida.

A dinamitar la lluna!

No tenim prou en disparar-nos coets els uns contra els altres, que ara la NASA ha decidit ( amb un objectiu purament científic) bombardejar la Lluna. Diuen que l'objectiu és el de comprovar si hi ha aigua a sota la superfície, i si fos així, solucionaria el problema d'abastiment de la futura estació llunar.

Demà a les 13.31 hora espanyola es faran dos craters nous a la lluna, amb un telescopi de mida mitjana es podrà veure la pols produida per l'impacte, tot i que els misils impactaran en el costat ocult de la lluna.

Tot plegat sembla una bojeria, i més en la conjuntura global que ens trobem. Hem de destorbar la pau dels Selenites només per un polsim d'aigua? Això si hi ha aigua, clar.