Dos punts brillants suspesos en la foscor còsmica

Aquest cap de setmana passat, uns quants amics vam anar a gaudir d'una jornada astronòmica al pla de la calma (Montseny). De fet, és fer una cosa que la humanitat ha fet des de temps immemorials; mirar damunt dels nostres caps i deixar volar la imaginació. Ara ho fem amb molt més coneixement que no pas els nostres avantpassats, hem anat matant monstres alhora que destruint mites. Possiblement d'aquí milers d'anys, quan els que ocupin el nostre lloc mirin al cel, pensaran: en quines coses més estranyes creien els nostres avantpassats... Però estic segur que encara quedaran molts misteris per resoldre, i encara hi haurà lloc per a la imaginació. Així ho crec i així ho desitjo.

La imatge següent m'ha arribat a les mans gràcies a un d'aquests amics dels quals us parlava al començament del post, company de jornades astronòmiques, d'universitat i de tantes altres aventures. És una imatge de dos vells coneguts, però observats des d'una perspectiva poc usual. Sí senyors, són la Terra i el seu satèl·lit inseparable. La imatge ha estat presa per la sonda Messenger, que té com a missió estudiar uns cossos rocosos, anomenats vulcanoïds, ubicats entre Mercuri i el Sol. I, vet aquí, que de camí; ha pres aquesta foto tant peculiar de nosaltres.

Donnie Darko ( 2001 )

Aquest any una de les pel.lículas clàssiques que es projectaven al festival de cinema fantàstic de Sitges era Donnie Darko. Com a Sitges no la vam poder veure, avui hem passat la sessió a casa. Aquesta pel.lícula que va passar desapercebuda als cinemes d'arreu l'any de la seva estrena, ha esdevingut una obra molt comentada i valorada per la crítica.

No explicaré res de la trama, perquè des del començament tot esdevé capdal per entendre el desenllaç. Si voleu podem fer servir aquest post per comentar la pel.lícula, així que us animo a veure-la i obrir un col.loqui.

Aquí en teniu un tast en forma de tràiler:




Laia, si vols pots començar a obrir la llauna.

Rosling i els seus gràfics

L'altre dia vaig veure aquest reportatge de Redes i vaig quedar impresionat de la lectura que permeten els gràfics que ha creat Hans Rosling. En ells queda perfectament reflectida l'evolució socioeconòmica de continents i països al llarg del temps.

Aquí teniu l'enllaç a la pàgina web dels gràfics on podreu jugar amb ells: gapminder.

L'egiptòleg Josep Cervelló

La passió i la dedicació a la feina gairebé sempre tenen la seva recompensa, tots els que hem tingut el plaer de conèixer en Josep, sabem que aquestes qualitats són inseparables de la seva persona. Aquesta setmana passada va ser una agradable sorpresa llegir aquest article en el Periòdico: Egiptòleg i detectiu.

Martín Vide i el canvi climàtic

El doctor Martín Vide és per mi una font de les més fiable en el panorama científic quan es parla sobre temes de climatologia, els seus arguments estan sostinguts per uns fonaments molt sòlids i per molts anys de dedicació a l'estudi del clima.

Us penjo el primer dels cinc vídeos d'una durada de 5 minuts, en els quals Martín Vide contesta d'una manera molt entenedora - com a gran comunicador que és-, preguntes referents al canvi climàtic. Per visualitzar els altres quatre només heu d'esperar que apareguin el ventall de vídeos a la part inferior de la pantalla al final del vídeo, o l'altre opció és anar directament al youtube.

Venècia, Florència i Pisa.

El títol de l'entrada és també l'ordre en que hem vist aquestes tres ciutats, recomano a tothom que vulgui visitar-les que comenci per l'ordre invers: primer Pisa, després Florència i per últim Venècia. Encara que per mi l'ordre ideal seria Pisa, Venècia i Florència, perquè va, des del punt de vista turísticocultural, de menys a més, però no la suggereixo perquè geogràficament aquesta última opció és la més complicada.

Un cop dit això, aquí us penjo algunes instantànies del viatge:

Venècia

La illa de Burano alberga un petit i encantador poble de pescadors on hi ha una mena de competició per veure qui té la casa més ben pintada.

La fassana del teatre de l'opera amb les seves nombroses arcades mira directament al gran canal des d'una posició privilegiada.

Davant de la plaça Sant Marcos, la llum de la lluna és acaronada pel gran canal, mentre els pals del moll resten immòbils a l'espera d'alguna góndola.

Florència

El vianant emmudeix quan entra a la piazza del Duomo i es troba de cop amb la grandiositat i majestuositat de Santa Maria del Fiore.

El David de Miquel Àngel és considerada l'escultura més bella feta per l'home, jo per desconeixença no sóc capaç d'afirmar tal cosa, però si que puc afirmar que és la més bella que he vist.

La tomba de Galileo Galilei ubicada a la Santa Croce, on hi ha una placa amb Júpiter i les seves llunes més grans: Io, Calisto, Gamínedes i Europa, ja que fou ell qui las va descobrir i veure per primera vegada.

Vistes de Florència des de la Piazzale Michelangelo: el Palazzo Vecchio a l'esquerra, la Gemma i Santa Maria del Fiore al centre i la Santa Croce a la dreta de la imatge.

Pisa

La llum de la posta de Sol il·lumina amb tons ataronjats les parts més altes de la Torre de Pisa i de la catedral l'últim dia del viatge.

Petita però vistosa, Santa Maria della Spina descansa a una bora del riu Arno mentre espera que el turista se la trobi per sorpresa.

Israel i Palestina origen d'un conflicte: Promises

Abans de començar a explicar la història del conflicte, us penjo un documental que crec que és molt il.lustratiu de la situació a Israel/Palestina.

SINOPSI
Amb la mort d’Arafat el conflicte israelita-palestí entra en una nova etapa d’incertesa que sembla ja un cercle viciós sense sortida. Promises es un documental sobre els diversos viatges que van realitzar els directors de la pel·lícula a través de les comunitats palestines d’Israel, els assentaments de la riba occidental del país i els barris de Jerusalem. Allà coneixen i posen en contacte a nens palestins i israelites de edats compreses entre els nou i els tretze anys. El documental explora la natura d’aquestes fronteres salvatges i explica la història d’aquest nens que s’arrisquen a creuar les línies fixades a sobre els mapes per retrobar al seus veïns i amics. La visió oferta va més enllà de les notícies de política internacional que rebem diàriament, oferint un refrescant, humà i en moments humorístic retrat d’aquest conflicte. Aquest documental, aclamat en un nombre innombrable de festivals, es va rodar al llarg de tres anys (1997, 1998 i 2000) durant un temps de relativa calma, després de la firma dels acords de Oslo i abans de la darrera entifada. Codirigit por la sud-africana Justine Shapiro, el estadounidenc B.Z. Goldberg y el mexicà Carlos Bolado, el treball es presenta com un interessant mirada de lupa sobre el dia a dia d’aquell territori nascuda d'una primera trobada de Justine amb la realitat a Israel el 1995. Les intenses emocions que hi va viure li van inspirar rodar el documental. Goldberg, que havia estat periodista a Israel durant la primera Entifada, també portava temps volent explorar la relació dels nens i el conflicte. Amb l’ajuda de Bolado es van posar mans a l’obra i va crear una pel·lícula imprescindible per a qui tingui mínim interès pel veritable conflicte entre israelians i palestins, perquè aquesta cinta ofereix un focus de llum sobre la base de tots els mals a l’Israel actual: el desconeixement mutu. És aquest desconeixement el que els duu a desconfiar, i amb la desconfiança, neix l'absència de respecte i l'odi. Shapiro, Golberg i Bolado realitzen un magnífic treball documental i aborden un conflicte sagnant el del qual final sembla cada dia més lluny.

Font: www.cineclubdioptria.org