
Aquest cap de setmana he anat a veure Sunshine del director Danny Boyle( director de pelis com ,;Trainspotting” (1996), “28 Days Later” (2002) ). Aquesta peli planteja un futur on el Sol s’ esta apagant i la terra està vivint un hivern glacial. Per intentar salvar a l’ humanitat s’ ha enviat a un grup de científics i astronautes per intentar activar el Sol posant una bomba al nucli. La crítica de la peli; Esta bé, però no mata!!!
Aquesta peli toca un tema interessant, la mort d’ una estrella. Això m’ ha fet recordar una història de l’ Isaac Asimov; La Última pregunta. Aquesta història la protagonitzen 2 científics que estan prenent unes cerveses celebrant que el superordinador que tenen al davant seu, Multivac, a inventat una màquina que captant l’ energia del Sol produeix energia il·limitada per als humans. Un dels científics li diu a l’ altre que ara l’ humanitat tindrà energia il·limitada per sempre, però l’ altre científic li diu que aquesta afirmació no és certa. No és certa perquè la vida del nostre astre és limitada, però no només la del nostre astre, sinó també la de totes les demés estrelles, i encara més, la de tot l’ univers!!! Això és coneix com l’ entropia màxima.
Així la pregunta que li formulen a la màquina és ;
Podrà la humanitat algun dia, sense el consum net d’ energia, retornar al Sol tota la seva joventut, encara que fins i tot, ja hagi mort de vell?
La resposta de la màquina és; No puc respondre la pregunta, em falten dades!!!
Podrà la humanitat algun dia, sense el consum net d’ energia, retornar al Sol tota la seva joventut, encara que fins i tot, ja hagi mort de vell?
La resposta de la màquina és; No puc respondre la pregunta, em falten dades!!!
Aquest és el començament de l’ història, per saber el desenvolupament i sobretot el desenllaç, haureu de llegir el llibre.
La hipòtesi d’ un univers mort i fred, és un dels escenaris possible del futur del nostre univers. L’ univers si segueix expandint-se arribarà un moment que acabarà amb el seu combustible i ja mai més ninguna estrella brillarà. L’ altre hipòtesi és la del Big Crunch, es basa en que, si l'expansió de l'univers continués per inèrcia, disminuint a poc a poc fins que la gravetat arribés a frenar-la per complet, arribaria un moment que l'univers començaria a retreure's sobre si mateix fins col·lapsar-se de nou.
Bueno, no creieu que les dues prespectives de futur són una mica magres?
Bueno, no creieu que les dues prespectives de futur són una mica magres?
Tampoc ens ha de preocupar molt...., ja que nosaltres portarem centenars de milions d' anys morts!!!
2 comentaris:
A mi la idea que em sembla més divertida (que es tota la base que tinc per opinar) es la del Big Crunch, i que la historia es vagi repetint.
No troves que la possibilitat la expansió per eternum és un pèl intranquilitzadora? Pensa que si l´univers s´expandeix per sempre sense una força gravitacional que impedeixi aquest moviment inercial aquí s´acavarà tot. Però això ens porta a argumentar que si és així, vol dir que el big bang va ser el primer big bang i l´únic que hi ha hagut mai en la història del temps.
Quelcom que només passa un cop jo no la conec. Pensa-hi, no hi ha res que només passi un cop.
Segon idea: què va fer possible el big bang? D´on va sorgir la matèria si no és per un big crunch pretèrit?
Publica un comentari a l'entrada