Hola a tots/es; Us recomano que mireu aquest documental: La pesadilla de Darwin, de Hubert Sauper.
Sinopsi:
A la dècada dels 60, al cor d'Àfrica, una nova espècie animal va ser introduïda al Llac Victòria com un petit experiment científic. La Perca del Nil, va resultar ser un gran depredador que va acabar amb la major part de les espècies autòctones d'aquest immens llac. El nou peix es va multiplicar ràpidament, i va passar a ser el primer producte
d'exportació de Tanzània. Enormes avions de càrrega de l'antiga Unió Soviètica arriben diàriament a aquest país per a recollir els filets blancs d'aquest peix i, a canvi, descarreguen la seva mercaderia… Kalashnikovs i munició per a les múltiples guerres que tenen lloc a la part central del continent Africà.
A Espanya es varen vendre l'any 2004 al voltant de 8 milions de kg de Perca del Nil. Aquesta perca la trobem als nostres mercats i peixateries, ja filetejada, i sovint etiquetada com a mero, i a preus, sospitosament assequibles. Però, quin és el preu que paga la població africana per aquest mercat d'exportació que espolia els seus recursos naturals?
Per cert, és un documental no apte per sensibles.
4 comentaris:
Com que opinar es gratis, opino sense haver vist el documental.
El fet de que els de Tanzania puguin vendren's alguna cosa no em sembla malament. M'estimo més que es desaparegui alguna espècie de peixos que no milers de persones es morin de gana.
El dolent d'aquests casos es que aquests països s'enfronten primer als aranzels dels països rics, i després amb els governs propis que enlloc de crear riquesa es dediquen al comerç d'armes.
Tinc els meus dubtes sobre el comentari d'en Marc.
No crec que els occidentals haguem de creure'ns els amos del món. Crec que ens hem de sentir responsables de la nostre pròpia especie, i com a tal, no podem anar debastant els pobles veïns. simplement perquè ens interessen a nivell econòmic.
Soc conscient que no visc amb quarència el que estic escribint. Segueixo comprant el meu café de colombia, les meves pel·lícules de l'Índia, o el meu moble d'Ikea amb fusta d'Indonessia. Hem sento realment petit per anar a contracorrent del sistema del lliure mercat. Tot i això no penso defensar el capitalisme.
I res més, tant sols enviar-te una abraçada virtual!
Eeeeeeh!
Uuuuuuh!
Mmmmmmm!
Esto...
Jo pensava que serien els típics documentals on es veuen animals en plena explosió primaveral de les hormones que es preparan per procrear! QUINA DECEPCIÓ! Asensi, inculca'ns coses més excitants!!!
Publica un comentari a l'entrada