Los perros de Dios -James Reston-

Pintura de la rendició de Boabdil, l’ últim Rei del Regne Nassarita de Granada.
En el moment de la seva rendició Boabdil es va girar mirant per última vegada l’ alhambra i les llàgrimes varen inundar els seus ulls. En aquell moment tant dur, la seva mare Aixa li va regalar aquesta perla de frase:
"Llora como una mujer lo que no has sabido defender como un hombre"

L’ any 1492 va ser un any capital per la història d’ Espanya, però també dels jueus, dels àrabs, de l’ església i en definitiva del món. És un any en que els fils de la història varen confluir: la culminació de 500 anys d’esforços per reconquistar la Península Ibèrica; la fi de 800 anys de la presència de la cultura musulmana a la Península; l’ expulsió dels jueus; el descobriment del Nou Món i la posterior divisió del planeta en dues àrees d’ influència: l’ espanyola i la portuguesa.

James Reston, en el seu assaig històric: Los perros de Dios, ens va relatant d’ una manera molt novel·lesca, els esdeveniments històrics que es van succeir en aquest període tant important de la història. Els actors principals de l’ assaig són autèntics gegants de la història mundial: els reis Isabel i Fernando, Cristòfol Colón, Tomás de Torquemada, Boabdil de Granada, Juan II de Portugal, els jueus Isaac Abravanel y Abraham Senior, el cardenal Rodrigo Borgia, etc.

L’ autor al llarg del llibre ens va dibuixant la personalitat de cada un d’ aquests personatges: les seves ambicions, les seves creences, les seves pors, inquietuds, etc. D’ aquesta manera la Història en majúscules, es teixeix a partir de la història vital de cada un d’ aquests personatges.

Així que per a tots aquells que us interessa la història, no només com una mirada al passat, sinó també com a instrument de reflexió sobre el que està passant en els nostres temps. Crec que aquest és un llibre molt recomanable.