L' altre dia vaig veure el fragment d' un documental sobre Txernòbil. El documental es centrava en l' evacuació de la ciutat de Pripyat a Ucraïna. Aquesta ciutat, avui i durant el pròxim milió d' anys, estarà deserta: no passaran cotxes per els seus carrers, ni tampoc vianants, no jugaran els nens en els seus parcs, ni tampoc en les seves escoles... I tot això, per l' explosió d' una central nuclear que, asseguraven els tècnics que la van construir, era una de les més segures del món. Avui, amb el canvi climàtic com a argument, els països estan tornant a construir centrals nuclears. Diuen que és l' única alternativa viable per l' obtenció d' electricitat. Només espero que, en un futur no molt llunyà, no sorgeixin noves ciutats fantasmes com Pripyat.
Per què l' ésser humà s' entesa en cometre sempre els mateixos errors? Per què la memòria d’ aquests successos, només és activada quan es celebren els seus aniversaris? Et aquí, un gran misteri.
Les imatges del següent vídeo, mostren “el silenci” de Pripyat. Acompanyant les imatges, he composat un tema que porta com a nom: La ciutat Fantasma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada