El Matagalls (una odissea)

Aquest dijous passat jo i un bon amic vam voler organitzar una jornada, en teoria light, de senderisme. Per aquest motiu vam escollir un cim que complís dues premisses: la primera era que el cim es localitzes a prop de casa, i la segona, que no fos massa difícil. Així que al final i com que complia aquests dos requisits, ens vam decidir pel cim del Matagalls.
El Matagalls és un cim de 1.696 metres i es troba al massís del Montseny. La proposta inicial era començar a Viladrau, i salvant un desnivell d’ uns 900 metres, arribar al cim. Després de tornada, només restaria desfer el camí. L’ itinerari que vaig descarregar per Internet, estimava en unes sis o set hores el temps per realitzar l’ excursió.

Primera Odissea : Només començar l’ ascensió a les 11:00 hores, ja ens vam equivocar de camí i vam començar a donar un rodeig per la falda de la muntanya. Al final, farts de donar voltes, vam començar a pujar la muntanya bosc a través. Nostra va ser la sort en trobar un GR, que ens va adreçar cap al cim de la muntanya. Finalment, després de 3 hores i mitja, vam arribar a la creu emblemàtica que marca el punt més alt del Matagalls.

Fotografia del Salva el gris amb el seu bàcul (company i ajudant fidel al llarg de tot el viatge) i de fons la creu del cim del Matagalls.

Pastor amb una pinta una mica rareta. Imatge presa també en el cim del Matagalls.

Segona Odissea : Un cop fet el cim vam aprofitar per dinar i per realitzar les fotos pertinents, pensant que només amb la meitat de temps baixaríem al cotxe. Fent cas a l’ única ànima que vam trobar a la muntanya, vam agafar un camí per realitzar el descens. Però aquest camí, es va acabar. La gran idea que vam tenir, va ser la de seguir el curs d’ un rierol. Aquí va esdevenir el moment àlgid dels esbarzers i de les plantes horticants, que havíem d’ anar apartant com podíem del nostre camí improvisat. La qüestió es va complicar, quan el riu es va perdre per una gorja i vam haver de salvar un cingle per tornar-lo a trobar. A totes aquestes, començava a fer-se tard i ja ens veiem fent bivac en ple Montseny. Per sort, al final, i després de moltes hores d' anar obrint camí pel mig del bosc i de seguir el maleït rierol, vam trobar el GR. A totes aquestes, la hora i mitja que teníem previst de descens, es van convertir en sis hores.

De sis hores o set hores estimades d’ excursió, nosaltres vam acabar fent 10 hores. Amb un descans de mitja hora per dinar, vam estar 9 hores i mitja caminant sense parar. Ja us podeu imaginar en quin estat lamentable vam arribar.

Conclusions que he extret d’ aquesta odissea:

1- Per fer un cim, s’ ha de portar un bon plànol i preparar l’ itinerari amb una mica d’ alteració. Per més que el cim no sigui dels difícils.

2- Encara que penseu que només passareu per GRs i pistes ben netes i polides, portar sobretot pantalons llargs. Perquè així evitareu acabar com jo: amb les cames trinxades.

3- No seguiu mai un rierol i menys si la vall per la que passa és molt encaixada.