Deixant a part l’ Egipte Faraònic que ha tingut moments monumentals (mai millor dit), vull destacar altres moments del viatge que han quedat gravats, espero que per molt temps, en el meu quadern de viatges. Un dels moments, ja ha aparegut en les altres cròniques i va ser el viatge en faluca fins a l’ illa de les bananes a Luxor.
Així que, aquí immortalitzats en forma d’ imatges, estan els altres:
El nostre bateig Nilòtic: Les aigües del Nil ens van fer desaparèixer dins de la seva densitat. Les mateixes aigües que van fer possible la vida en aquest racó de desert, de les quals es va nodrir i va néixer una de les civilitzacions més antigues de la història, aquestes mateixes aigües, ens van rebre per un bany inoblidable.
Així que, aquí immortalitzats en forma d’ imatges, estan els altres:
El nostre bateig Nilòtic: Les aigües del Nil ens van fer desaparèixer dins de la seva densitat. Les mateixes aigües que van fer possible la vida en aquest racó de desert, de les quals es va nodrir i va néixer una de les civilitzacions més antigues de la història, aquestes mateixes aigües, ens van rebre per un bany inoblidable.
El moment de la retrobada del Josep i la nena egípcia, que ja havia deixat de ser nena i s’ havia convertit en una dona. I, com no, la seva filla que l’ havia reemplaçat, amb la mateix força i el mateix nervi que la seva mare, segons ens va explicar en Josep. La nena s’ ha de dir que era un sac de nervis, no parava de perseguir-nos, tot buscant captar l’ atenció d’ en Josep, tot i que ja la va tenir des del principi.
El sopar al poblat Nubi, també va ser un gran moment. Vam arribar al poblat de nit, la gent estava prenent la fresca al carrer, els nens jugaven, els animals campaven lliures pels carrers i tot inspirava tanta serenor ... Va ser com una regressió, els records del poble del meu pare a Almeria van aflorar immediatament: les cases calades i blanques, la gent al carrer petant la xerrada, i tot això, mentre els nens jugàvem amb la música de fons de les converses dels grans, que no ens eren enteses, ni ens interessaven.
També com no podia ser d’ una altre manera, hi han hagut moments per a la diversió. Aquí en deixo constància:
Per últim, no podria deixar d’ esmentar al grup de persones que ens han acompanyat al llarg d’ aquests 15 dies. Com deia el Josep, el filtre UOC és una garantia. Una garantia de trobar-te gent interessada per la història, amb ganes d’ aprendre i d’ escoltar, i sobretot, que s’ havien a on es ficaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada