Amb quin d'aquests dos professors/es us quedaríeu:
Un professor que vol que els seus alumnes assoleixin un coneixement, però no un coneixement orientat per a la vida, sinó un coneixement dirigit a superar unes proves acadèmiques. Ex: Primer i segon de batxillerat són dos cursos pensats per aquells alumnes que volen accedir a la universitat, on en teoria es prepara a l’alumne per a la prova de selectivitat. En moltes escoles i acadèmies, s'intenten donar eines perquè l'alumne que s'enfronta a un tribunal o examen pugui sorprendre a aquest tribunal o examinador. Moltes vegades els docents d'aquestes escoles i acadèmies encaren la seva professió amb aquest únic objectiu, en un intent d'aconseguir el màxim d'aprovats.
O per el contrari, un professor/a que es proposa enriquir als seus alumnes en tots els aspectes culturals, perquè més endavant puguin gaudir i intentar comprendre més aquest món en el que ens ha tocat viure. Amb un objectiu per sobre dels altres: intentar ensenyar a pensar.
Per tant la casuística és aquesta: un professor/a que és pràctic en la seva feina, vol uns resultats. O un altre que valora més altres aspectes menys formals, que prefereix primer formar a persones i donar menys importància als resultats acadèmics.
Ja sé que gairebé tots direu que ni un ni l’altre, que podria ser un compendi de tots dos. I així treien la part més bona de cada cas, obtindríem un frankenstein de professor/a perfecte. Ara bé, creieu que hi ha el mestre/a perfecte?
Doncs aquest és del tema sobre el que tracte l’obra: El nois d’història. He de dir que vaig anar al teatre pensant que veuria la versió teatral de El Club de los Poetas Muertos, i per sort, anava totalment equivocat. Recomano que l’aneu a veure, els actors ho fan molt bé (sorprèn l’actuació del Martí de Ventdelplà) i el text de l'obra és molt bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada