Asseguts fent un entrepà als Champ-de-Mars i amb aquesta vista un dia clar de primavera, qui no és feliç?
Perdut en el laberint del Louvre, jo em pensava que era una metàfora, però vaig comprovar que no.
La lluna sobre el Pont de Neuf iluminant la nit parisina.
Yo i la Victòria de Samotràcia.
Les quimeres de Notre-Dame amb vistes privilegiades de la ciutat.
Racó de la tristesa del Cimentière du Père Lachaise.
Els impressionistes Renoir i Monet al musée d'Orsay.
Jardins i Chateâu Versalles.
Ohh París, cité de l'amour!
Yo i la Victòria de Samotràcia.
Les quimeres de Notre-Dame amb vistes privilegiades de la ciutat.
Racó de la tristesa del Cimentière du Père Lachaise.
Els impressionistes Renoir i Monet al musée d'Orsay.
Jardins i Chateâu Versalles.
Ohh París, cité de l'amour!
1 comentari:
Molt maques les fotos, París és una ciutat a la que tinc moltes ganes probablment per culpa d'Amelie.
Per cert, apuntada queda la teva recomanació de lectura.
Publica un comentari a l'entrada