Aquestes primeres setmanes de juliol he estat fent de rodamón per l’extens territori nord-americà de la mà de Jack Kerouac. Així que, sortint de New York he agafat la red line fins arribar a San Francisco.Jack Kerouac va escriure On the road en un sol rotlle i sense cap paràgraf, tot seguit, com si fos una carretera. Va ser poc acurat amb els signes de puntuació i l’ortografia. Per què la seva manera de escriure havia de ser diferent a la seva manera d’entendre la vida ? Així és com va plasmar en aquest rotlle les seves vivències durant els viatges que va fer amb Neal Cassady i la resta de la colla: Allen Ginsberg, William Burroughs… pel vast continent americà. Aquesta gent va donar nom a una generació, la generació beat, que plasmarà la seva manera d’entendre la vida en una sèrie de llibres i poemes amb el Jazz com a banda sonora.
El llibre relata les vivències durant els tres viatges que portaran al protagonista per arreu del territori americà. Són dos viatges horitzontals d’ Est a Oest i un de vertical de Nord a Sud.
1947
Nueva York → Chicago, → Newton, Iowa → Stuart, Iowa → Cheyenne, Wyoming → Denver, Colorado → Salt Lake City, Utah → San Francisco, California → Marin City → Hollywood, California → Los Angeles, → Selma, California → Dalhart, Texas → Indianapolis, Indiana → Harrisburg, Pennsylvania → Nueva York.
1949
Rocky Mount, Carolina del Norte → Algiers, Luisiana → San Francisco, → Nueva York.
1950
Nueva York, → Terre Haute, Indiana → St. Louis, Missouri → Denver → Amarillo, Texas → Terre Haute, Indiana → San Antonio, Texas → Laredo, Texas → Nuevo Laredo, Tamaulipas → Hidalgo, Nuevo León → Ciudad Victoria → Llera de Canales → México DF.
Aquests viatges són una recerca, un intent desesperat de trobar sentit a la vida. Els protagonistes viuen el moment, submergits en l’alcohol i al límit de la bogeria, van de bars, motels i carreteres amb la intenció de viure al límit en un ambient d’amor lliure quasi esquizofrènic.
Mai us han donat ganes d’anar a l’aventura? De deixar les responsabilitats monòtones del dia a dia i agafar la carretera? Doncs no ho penseu!, tot és qüestió de posar-se on the road.
3 comentaris:
D'en Burroughs vaig llegir "El almuerzo desnudo", de Kerouac "Los subterraneos". Cap dels dos em va fer el pes, però pel que dius potser els hi dono una altra oportunitat.
Per cert, quina casualitat, acabo d'escriure un post sobre un llibre de viatge i he començat d'una forma semblant.
Aquest està molt bé, sobretot el primer viatge. Ara que anireu a la costa oest americana seria un bon moment per llegir-lo. Ja li donaré a la Ruth.
Pel que fa al començament del post, una de dos: o som uns cracs de la paraula escrita, o tot el contrari. (jeje)
Per la Costa Oest m'he comprat "Miedo y asco en Las Vegas" però com que és curtet i el viatge d'avió és etern segur que m'anirà bé emportar-me també aquest.
Merci!
Publica un comentari a l'entrada