
Després d’haver llegit algunes novel·les de Dostoievski i haver-me endinsat en el món de les classes baixes ( la majoria de la població) de Moscou i Sant Petersburg de mitjans i finals del XIX, on els personatges miserables i tenebrosos en són la nota predominant, en un ambient de pobresa i misèria absoluta. Ara amb Tolstoi estic descobrint l’altre Rússia, la de l’aristocràcia. La Rússia dels prínceps, princeses, comtes i comtesses, on la vida dels quals gira al voltant de banquets fastuosos i de matrimonis per conveniència. És el món dels prohomes, els senyors dels quals les seves decisions poden portar a una guerra, i fins i tot, a la caiguda d’un país.
Centrant-me més en la novel.la de Tolstoi, Guerra i Pau és també una crònica històrica de les successives guerres entre la França Napoleònica i la Rússia d’Alexandre. Les descripcions bèl·liques són sublims, i no falta una crítica mordaç a les classes dirigents, on la intel·ligència dels personatges que han passat a l’ història es posa en entredit. També deixa en evidència l’absurditat de les guerres, tant en la manera en com poden arribar dos països a l’enfrontament - moltes vegades per qüestions trivials - i també en el paper important que té la sort en el camp de batalla, en un context de caos absolut.
Crec que els dos escriptors són fonamentals per entendre la Rússia dels Tzars i les posteriors revolucions russes, en una època de convulsions a Europa i de canvis importants, que portarà a molts països a la caiguda de les seves monarquies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada