La llum es filtra per l’escletxa de la porta, davant dels meus ulls dansen milers de partícules de pols sense cap ordre aparent. No és difícil extrapolar aquesta imatge al cosmos: la llum de l’escletxa de la porta seria el raig còsmic; la radiació de les estrelles donen visibilitat als grumolls de matèria que, de la mateixa manera que les partícules de pols, dansen sense cap ordre en un univers de foscor.
De cop, un soroll sec em fa retornar a la realitat, una corrent d’aire tanca la porta, i immediatament, la foscor es fa eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada