Murakami és un autor de culte al Japó, i també està aconseguint aquest reconeixement arreu del món. He de dir que només he llegit dos llibres seus, el primer que vaig llegir va ser el seu últim treball: After dark. Aquest llibre el vaig trobar un llibre de suspens amb pinzellades de terror a la japonesa, dirigit clarament a un públic bastant jove, però es cert que, per un altre banda, s'intuien reflexions profundes en alguns dels seus diàlegs.
Després d'aquest llibre no em vaig plantejar tornar a llegir res més d'aquest autor, però la meva germana i el meu cunyat hem van comentar que el llibre que havia llegit era dels més fluixos que tenia. Conseqüència d'aquesta observació, i amb l'aparició del llibre a les prestatgeries de casa, vaig començar a llegir Kafka a la platja. La sorpresa va ser que, el Murakami que vaig llegir, no tenia res a veure amb el que havia llegit a After Dark.
Amb un rerefons de tragèdia grega i amb maledicció inclosa, la història transcorre entre la realitat i el somni (surrealisme en majúscules). Kafka el protagonista, un adolescent de 15 anys, fuig de casa buscant trobar-se a ell mateix i, tanmateix, trobar sentit a la seva jove existència. Per un altre banda, la història de Nakata, un vell amb retard mental que té el do de parlar amb els gats, es veurà estretament relacionada ,sense saber-ho ni un ni l'altre, amb el jove Kafka. Aquests dos viatgers a la recerca del destí, són l'eix vertebrador de la novel.la. A partir d'ells anirem coneixent als altres personatges.
En resum, una novel.la molt recomanable per esvair-nos per moments del món real, i endinsar-nos en un món màgic on tot és possible.
Reflexions de l' Hoshima el bibliotecari, arrel de la visita de les dues feministes a la biblioteca:
"Ara, el que em molesta més de tot és la gent que no té imaginació. L'home buit, que deia Eliot. La gent que va pel món omplint aquest buit i aquesta manca d'imaginació amb bocinets de palla i ni tan sols se n'adonen. La gent que organitza la seva ignorància en frases buides i intenta convèncer els altres. Com aquest parell que han vingut avui. -Deixa anar un sospir i fa rodar el llapis amb un dit-. Tant me fan els gais, les lesbianes, els heterosexuals, les feministes, els comunistes, els porcs feixistes o els Hare Krishna. M'és igual la bandera que porti la gent, però el que no suporto de cap manera són les persones buides."
4 comentaris:
Ja l'has acabat? Kafka a la platja és el meu llibre preferit d'en Murakami molt per sobre de Tòquio Blues. Per mi, és el punt més àlgid de la seva obra tot i que també et recomano Despietat País de les Marevelles i la Fi del Món.
A part del surrealisme de les seves obres m'encanten les constants referències musicals i culinàries que introdueix a tots els llibres.
Jo soc més de Tòquio Blues, potser el dramatisme de la seva història i que fos d'alguna manera més realista que Kafka a la platja em van convencer més.
After Dark és dels més fluixos encara que em va agradar. Ja m'explicaràs que li trobes de terror a la japonesa.
Sol: M'apunto la recomanació!
Marc: Ja em llegiré Tòquio Blues, encara que deixaré passar un temps per no saturar-me d'autor.
Per cert, crec que m'he expressat malament, no volia dir : "Aquest llibre el vaig trobar una barreja de terror i suspens a la japonesa", sinó : "un llibre de suspens amb pinzellades de terror Japonès". Ara ho rectificaré.
En referència a les pinzellades de terror a la japonesa, crec que hi han escenes que podrien posar perfectament a The Ring 3 o 4 ( no sé per quina van):
La protagonista s'està mirant al mirall, però quan marxa, el seu reflexa encara hi és i gira la mirada cap al narrador.
La noia amb camisa de dormir i els cabells tapant-li la cara.
Televisors amb neu que porten a realitats tangibles i/o intangibles.
Aquest concurs t'interessa:
http://especial.lavanguardia.es/eclipse/
Publica un comentari a l'entrada