dilluns, 15 de març del 2010

Miguel Delibes

He obert Los Santos Inocentes per la pàgina 69 i la paraula immortalitzada d'aquest gran escriptor ha dit:


Azarías, ¿vas de pesca?
y él sonreía a la nada, según rascaba los aseladeros, y ronroneaba juntando las encías, y, al concluir, tomaba una herrada en cada mano y decía,
me voy por abono para las flores...


1 comentari:

Neus ha dit...

A la pagina 69 de El camino:
...cuerpo cubierto de vello y sin ojos, ni orejas, ni narices,ni nada... Solo una bocaza enorme y ávida para mamar.
Va ser el primer llibre de Delibes que vaig llegir. Els escriptors mai moren del tot, una part d'ells viu per sempre a les seves obres.