dimarts, 9 de març del 2010

Temporal de neu a Catalunya

Ahir, com a la gran majoria de gent que va agafar el cotxe per anar a la feina, vaig passar per tota una odissea per arribar de Santa Eulàlia de Ronçana fins a Malgrat de Mar. Un trajecte que ja és de per si sol llarg, una hora, es va convertir en una passejada de gairebé 4 hores. Ara bé, jo no faré com feia molta gent ahir, no donaré les culpes de la MEVA odissea a la manca de recursos dels serveis d’emergència per fer front al temporal. Senyors/es, no estàvem avisats? Nosaltres a la feina, quan vam veure que la nevada- cap als voltants de tres quarts de dues- començava a agafar, els que teníem un trajecte més llarg per tornar a casa, vam començar a desfilar.

Podíem haver marxat abans? Sí!


Estàvem avisats del que estava passant arreu del territori Català? Sí!


Per tant, érem els únics responsables del que podia passar? Sí!


Aquestes situacions tant poc freqüents al nostre país, fan que quan hi ha una alerta d’aquest tipus, la gent actuï de manera molt irresponsable i molts dels problemes que s’originen són conseqüència precisament d’aquesta manca de prudència.


Doncs res, després d’aquesta declaració de mea culpa, aquí teniu la cara més amable del temporal:





1 comentari:

Marc ha dit...

Estic d'acord en que no has d'esperar sempre que l'Estat et solucioni els problemes i que és resposabilitat teva no ser prudent en aquests casos.
El que si que exigeixo és informació. I una roda de prensa passades les 19h és molt (massa) tard.