Aquest cap de setmana passat, uns quants amics vam anar a gaudir d'una jornada astronòmica al pla de la calma (Montseny). De fet, és fer una cosa que la humanitat ha fet des de temps immemorials; mirar damunt dels nostres caps i deixar volar la imaginació. Ara ho fem amb molt més coneixement que no pas els nostres avantpassats, hem anat matant monstres alhora que destruint mites. Possiblement d'aquí milers d'anys, quan els que ocupin el nostre lloc mirin al cel, pensaran: en quines coses més estranyes creien els nostres avantpassats... Però estic segur que encara quedaran molts misteris per resoldre, i encara hi haurà lloc per a la imaginació. Així ho crec i així ho desitjo.
La imatge següent m'ha arribat a les mans gràcies a un d'aquests amics dels quals us parlava al començament del post, company de jornades astronòmiques, d'universitat i de tantes altres aventures. És una imatge de dos vells coneguts, però observats des d'una perspectiva poc usual. Sí senyors, són la Terra i el seu satèl·lit inseparable. La imatge ha estat presa per la sonda Messenger, que té com a missió estudiar uns cossos rocosos, anomenats vulcanoïds, ubicats entre Mercuri i el Sol. I, vet aquí, que de camí; ha pres aquesta foto tant peculiar de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada