Podem creure, com els racionalistes, que sí, que podem escollir acertadament com volem viure la nostra vida, només fa falta fer servir d’ una manera acurada, la raó. Mitjançant la raó podem descartar aquelles opcions que no ens resultin idònies per aquells objectius que volem assolir i en canvi, escollir aquelles que ens duguin d’ una manera segura als nostres objectius existencials.
Per un altre costat, podem pensar com els existencialistes, que mitjançant l’ experiència, a mesura que anem creixent intel·lectualment i sobretot, ens anem equivocant de camins, podem anar adreçant-nos cap aquells objectius que volem assolir.
Un altre interpretació, és la que fan els deterministes o els que creuen que el home està predestinat. Creuen que, per molt que faci servir la raó, o per molt que aprengui a no caure en els mateixos errors, l’ home no té capacitat d’ elecció, ja que tot en la seva vida està predestinat o determinat.
La interpretació més actual, a la qual jo m’ adscric, és una barreja de les dos primeres, però amb un grau molt alt d’ incertesa i també de condicionants existencials ( petit grau de determinisme). Es cert que nosaltres, mitjançant la raó i l’ experiència podem intentar assolir els objectius existencials que ens proposem, però això no depèn només de nosaltres. El factor d’ incertesa, de probabilitat, de sort..., és molt elevat en les determinacions que prenem a llarg de la nostra vida. Per exemple; la sort ja pot determinar des de un bon començament la quantitat i el tipus d´ opcions existencials que podem escollir durant la nostra vida, el sol fet de néixer en un país desenvolupat o en un de desenvolupat ja ho condiciona.
Per un altre costat, podem pensar com els existencialistes, que mitjançant l’ experiència, a mesura que anem creixent intel·lectualment i sobretot, ens anem equivocant de camins, podem anar adreçant-nos cap aquells objectius que volem assolir.
Un altre interpretació, és la que fan els deterministes o els que creuen que el home està predestinat. Creuen que, per molt que faci servir la raó, o per molt que aprengui a no caure en els mateixos errors, l’ home no té capacitat d’ elecció, ja que tot en la seva vida està predestinat o determinat.
La interpretació més actual, a la qual jo m’ adscric, és una barreja de les dos primeres, però amb un grau molt alt d’ incertesa i també de condicionants existencials ( petit grau de determinisme). Es cert que nosaltres, mitjançant la raó i l’ experiència podem intentar assolir els objectius existencials que ens proposem, però això no depèn només de nosaltres. El factor d’ incertesa, de probabilitat, de sort..., és molt elevat en les determinacions que prenem a llarg de la nostra vida. Per exemple; la sort ja pot determinar des de un bon començament la quantitat i el tipus d´ opcions existencials que podem escollir durant la nostra vida, el sol fet de néixer en un país desenvolupat o en un de desenvolupat ja ho condiciona.
1 comentari:
Para poder escoger debemos establecer un orden de prioridades. Este orden no es de carácter meramente racional, determinista o ambiental puesto que las tres se entrelazan en cualquier tipo de sociedad de tal manera que, retrocediendo, llegaríamos al "huevo y la gallina" Pero aún apartando el nudo para quedarnos con una puntada siempre llegaríamos, a mi parecer, a un callejón sin salida: conozco aquello que vivo (aunque no sea de forma directa) al igual que su contrario pero este conocimiento, a su vez, es la miseria de todo aquello que no puedo imaginar, sobre lo que no puedo reflexionar, una vida que existe fuera de mi capacidad de comprensión del mundo (racional y de forma experimental) y que, en cierto modo y por definición, no existiría, no tendría forma, experiencia, autoreflexión pero no por ello sería ajeno a nuestra elección aunque de un modo no contemplado. Así pues si ignoro parte de los factores que influyen en mi elección no puedo decir que esta sea fruto de ninguna de las 4 opciones planteadas en el escrito.
Publica un comentari a l'entrada