Més que la por a la mort, el que a obsessionat a la humanitat és, la por a la NO EXISTÈNCIA. El fet de pensar, que la nostra existència ( consciència de viure)
s’ acaba quan morim que no hi ha una continuació del nostra jo, és el que ens paralitza de por. I és per aquesta sensació, que l’ home s’ ha inventat les religions, la immortalitat de l’ ànima no deixa de ser aquesta persistència infinita del jo. És el remei més fàcil, l’ autoengany més antic de l’ història de la humanitat.
Sempre es dur afrontar-se a la realitat, però la no existència és un fat, només ens queda com a consol pensar que l’ energia no es crea, ni es destrueix, es transforma. Diuen que molts dels elements que composen el nostre organisme, com el fe, provenen de materials emesos en antigues explosions d´ estrelles. Som pols d’ estrelles.
1 comentari:
Si ja has vist la peli et recomano que llegeixis el relat de Woody Allen "Para acabar con Ingmar Bergman", on el protagonista juga una partida de cartes amb la mort.
Publica un comentari a l'entrada