Quan ens esvaïm de les nostres preocupacions diàries, locals, regionals i fins i tot planetàries ( cosa que passa en molt comptades ocasions). I ens aboquem a mirar a través de la finestra del nostre univers: endinsant-nos en l’ obscuritat misteriosa que envolta les proximitats del nostre sistema solar, o encara més enllà... visitant les llunyanies de la nostra galàxia, o més enllà... explorant la nostra regió de galàxies locals, o més enllà...
És en aquest moment, quan ens adonem de lo insignificants que són les nostres preocupacions i quan som capaços de posar a l’ ésser humà en la mesura del que veritablement és:
Una espurna de no res, dins d’un espai immens.
Aquest moment sempre sol durar només un instant. Un instant d’ humilitat que es torna arrogància, quan tornem a la nostre quotidianitat local, regional i planetària.
És en aquest moment, quan ens adonem de lo insignificants que són les nostres preocupacions i quan som capaços de posar a l’ ésser humà en la mesura del que veritablement és:
Una espurna de no res, dins d’un espai immens.
Aquest moment sempre sol durar només un instant. Un instant d’ humilitat que es torna arrogància, quan tornem a la nostre quotidianitat local, regional i planetària.
1 comentari:
Sempre m'han agradat aquests vídeos que fan zooms d'allunyament des de La Terra. Realment ho trobo apassionant, veure que la nostra vida en aquest món és una cosa tant petita comparada a la realitat total de l'existència i, en canvi, tots anem mig perduts per aquest món amb les nostres preocupacions i problemes pensant-nos que són el centre de tot plegat...
Publica un comentari a l'entrada