No dubtava que el final seria així, feia molt de temps que la colònia espacial on vivia havia començat a autodestruir-se. Era evident que els errors tornaven a perseguir-nos. Quan vam decidir marxar del planeta Terra, on la vida sabia tornat una mera lluita per la supervivència, pensàvem que podríem fer un món millor, començar des de zero...
Però fa uns quants dies el subministrament d’ aigua va començar a fallar. L’ ús abusiu d’ aquest fluid essencial per la vida, ha fet que les restriccions siguin cada cop més habituals. Arribats al punt que s'ha assignat un límit de consum per estació espacial, això ha fet que ràpidament les tensions aflorin.
Quan vam arribar a l’ estació espacial alfa C, tot van ser elogis i reconeixement per part dels terrícoles. Ens consideraven els herois de la humanitat, gràcies a la nostra valentia en deixar les nostres llars i els nostres lligams amb el planeta terra, i aventurar-nos a una vida en una estació espacial, orbitant al votant del planeta vermell. Gràcies a nosaltres, s’ obria una possibilitat de supervivència per la raça humana. També ens van convèncer que aquí no ens faltaria de res, i encara menys: aigua. El subministrament era quasi il·limitat, teníem tot el gel dels pols marcians per a nosaltres.
Es cert, així va ser durant les dues primeres dècades. Però a mesura que va anar passant el temps, van anar sorgint com a bolets, noves colònies espacials que també volien participar d’ aquesta “festa de l’ aigua”. El planeta terra va començar a fer servir el planeta Mart com a solució al problema de la superpoblació i supercontaminació terrícola, la solució al problema era la proliferació de les colònies marcianes i l’ enviament “d’ excedents humans” a les mateixes. Es van deixar de banda les polítiques de control de la natalitat, mediambientals, etc. Perquè, si podien enviar a milions de persones a Mart!.
Aquesta política terrícola, a fet que en l’ actualitat hi hagin més d'un centenar de milers d’estacions espacials, orbitant al voltant del planeta marcià. Ara els grandiosos pols de gel marcians, ja no resultant tant grans. Les lluites per aquest recurs essencial per la vida, ens han portat al primer conflicte armat entre colònies espacials. I jo em pregunto: Que ha tornat a fer l’ ésser humà?. Doncs jo us ho diré, el que fa sempre: multiplicar els problemes. Abans teníem un problema i aquest problema es deia planeta terra, ara en tenim dos.
Assegut al mirador del meu mòdul espacial i amb unes vistes impressionants del planeta vermell, em miro el futur amb pessimisme. Les solucions que la humanitat ha pres fins ara, només han esdevingut miratges. No són solucions, són només pedaços que fan que el problema, en contra de fer-se més petit, esdevingui cada cop més gran, i per tant, a cada dia que passa amb una solució més complexa i complicada. Crec que el millor que puc fer, és seguir gaudint d’ aquesta vista privilegiada, ignorant que el meu voltant el món s’ ensorra.
Signat: Governador de l’estació espacial Alfa C.
Però fa uns quants dies el subministrament d’ aigua va començar a fallar. L’ ús abusiu d’ aquest fluid essencial per la vida, ha fet que les restriccions siguin cada cop més habituals. Arribats al punt que s'ha assignat un límit de consum per estació espacial, això ha fet que ràpidament les tensions aflorin.
Quan vam arribar a l’ estació espacial alfa C, tot van ser elogis i reconeixement per part dels terrícoles. Ens consideraven els herois de la humanitat, gràcies a la nostra valentia en deixar les nostres llars i els nostres lligams amb el planeta terra, i aventurar-nos a una vida en una estació espacial, orbitant al votant del planeta vermell. Gràcies a nosaltres, s’ obria una possibilitat de supervivència per la raça humana. També ens van convèncer que aquí no ens faltaria de res, i encara menys: aigua. El subministrament era quasi il·limitat, teníem tot el gel dels pols marcians per a nosaltres.
Es cert, així va ser durant les dues primeres dècades. Però a mesura que va anar passant el temps, van anar sorgint com a bolets, noves colònies espacials que també volien participar d’ aquesta “festa de l’ aigua”. El planeta terra va començar a fer servir el planeta Mart com a solució al problema de la superpoblació i supercontaminació terrícola, la solució al problema era la proliferació de les colònies marcianes i l’ enviament “d’ excedents humans” a les mateixes. Es van deixar de banda les polítiques de control de la natalitat, mediambientals, etc. Perquè, si podien enviar a milions de persones a Mart!.
Aquesta política terrícola, a fet que en l’ actualitat hi hagin més d'un centenar de milers d’estacions espacials, orbitant al voltant del planeta marcià. Ara els grandiosos pols de gel marcians, ja no resultant tant grans. Les lluites per aquest recurs essencial per la vida, ens han portat al primer conflicte armat entre colònies espacials. I jo em pregunto: Que ha tornat a fer l’ ésser humà?. Doncs jo us ho diré, el que fa sempre: multiplicar els problemes. Abans teníem un problema i aquest problema es deia planeta terra, ara en tenim dos.
Assegut al mirador del meu mòdul espacial i amb unes vistes impressionants del planeta vermell, em miro el futur amb pessimisme. Les solucions que la humanitat ha pres fins ara, només han esdevingut miratges. No són solucions, són només pedaços que fan que el problema, en contra de fer-se més petit, esdevingui cada cop més gran, i per tant, a cada dia que passa amb una solució més complexa i complicada. Crec que el millor que puc fer, és seguir gaudint d’ aquesta vista privilegiada, ignorant que el meu voltant el món s’ ensorra.
Signat: Governador de l’estació espacial Alfa C.
Aquest relat curt (modèstia a part) va dedicat a l’ Isaac Asimov i a tota aquella gent que han fet de la ciència ficció, una ciència reflexió.
2 comentaris:
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Smartphone, I hope you enjoy. The address is http://smartphone-brasil.blogspot.com. A hug.
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada