Aquest cap de setmana vaig anar a veure la tant esperada pel·lícula de Woddy Allen: Vicky Cristina Barcelona. He de dir que la películ.la m’ ha decepcionat bastant. Intentaré sintetitza els motius d’ aquesta decepció en els següents punts:- La Barcelona que s’ ensenya a la pel·lícula és una Barcelona turística i luxosa que no deixa de ser una interpretació banal de la realitat. Les cases, els àtics luxosos i els monuments típics i tòpics de la ciutat (sobretot, i únicament, centrats en l’ obra de Gaudí) fan que la películ.la esdevingui un mostrari de riquesa material, però de pobresa cultural. On estan la resta dels edificis modernistes de la ciutat i la resta dels barris enigmàtics ( Raval, Barceloneta, Gràcia, etc.)? En teoria una de les protagonistes ,la Cristina, a fet un master de cultura catalana i està enamorada del modernisme català, doncs poc bo a de ser el master que ha fet aquesta noia.
- Un altre aspecte que m’ ha sobtat és que no surt a penes ninguna referència a la cultura catalana. A la versió original només es parla en Anglès i en Castellà, la llengua catalana no apareix ni per casualitat. Al llarg de la pel.lícula hi han molts tòpics espanyols com el flamenco ( en la películ.la sona constantment Entre dos aguas de Paco de lucia), la guitarra espanyola és també aprofitada en tot moment i els personatges de Bardem i Penélope tenen un clar caràcter llatí. La meva pregunta és: On està la rumba catalana?
- Com pots tenir un planter de protagonistes que estan tant bones i no ensenyar un sol pit? Les escenes de sexe són convertides en meres insinuacions angelicals, on el màxim clímax és un petó “castizo” entre la Scarlett i la Penélope.
- Fins l’ entrada en escena de Penélope cruz, la pel.lícula resulta un tant soporífera. Al començament, una veu en off (una mica repetitiva) explica d’ una manera un tant monòtona, la història sentimental i la personalitat de les dues protagonistes. Així des d’ un bon començament, es fa evident el gir sentimental que tindran al llarg del film aquests dos personatges.
Com em temia després de veure les últimes pel.lícules de Woddy Allen, Vicky Cristina Barcelona és un reflex de la pèrdua de força i creativitat d ‘aquest autor. Potser és el moment de que Woddy Allen torni a Nova York, i així, puguem retrobar al gran director que és.
4 comentaris:
Estic totalment d'acord amb la teva conclusió però no en comparteixo tots els arguments.
Dius que la Barcelona que ensenya no és la real. Tens raó, però Allen sempre s'ha dedicat a fer pelis on els protagonistes son de clase alta. Mai ha ensenyat el NY, el Londres o el París real. ¿De veritat esperaves que ho fes amb Barcelona? ¡A mi ja m'ha sorprès que ensenyés les putes del Rabal!
I això de que no surti ni un pit es una constant en el cinema de Allen. Mira que ha treballat amb Diane Keaton, Charlize Theron, Julia Roberts, Natalie Portman... És indignant, però no només amb aquesta peli.
Re Marc: Tens raó, el Woddy Allen sempre a fet pelis on els protagonistes són de classe acabalada. Però no em negaràs que en l' aspecte Gaudinià de la peli hi han forces incongluències,com el fet que surten varies escenes de la Pedrera i, en canvi, no surt la famosa cantonada modernista amb La Casa Amatller de Puig i Cadafalch i la Casa Batlló de Gaudí, a l'Illa de la Discòrdia. Per un altre costat, on situaries millor a un pintor "bohemi" a Pedralbes o al Born, Gràcia, o el Raval?
Hola Asensi,
Soc la Marta del viatge a Egipte. Que tal va tot?
Estic d'acord amb el resum de la peli i la majoria d'aspectes que critiques. Ara bé, et vull fer un comentari: l'estudi no està a Pedralbes. És Esplugues (a prop de casa) i és en realitat el carrer i l'estudi d'un escultor actual.
Re Marta:
Hola Marta! Així m’ agrada que aporteu i participeu del bloc. Gràcies per l’ aclariment de l’ emplaçament de la casa del pintor a la peli. Ja deia jo que hi havia massa verd per ser Pedralbes!
Per cert, a veure si la comissió de festes dóna senyals de vida i organitza el sopar de germanor. Sinó algú haurà d’ agafar les brides. I no miro a ningú, ehh Marta!!
Publica un comentari a l'entrada