Avui s’ha acabat un altre curs, però aquest em deixa un regust a tristor. Crec que el pas per primària ha estat una experiència enriquidora, i segurament, trobaré molt a faltar l’amor incondicional i la mirada innocent dels nens; que cridin el teu nom pel carrer com si fossis un personatge famós, o un sobtat i tendre: Asensi, t’estimo!, són medicines que curen tots els mals.
Amb la sensació d’haver tancat una etapa de la meva vida com a docent, i tot esperant obrir-ne una de nova, va sonant en el meu cap la cançó que m’ha acompanyat aquest curs...
2 comentaris:
Molt bon tema d'en Quique per acompanyar-te a la feina, de fet, la majoria de les cançons del madrileny són genials. A mi, ara, m'ha donat per "Rompeolas" seguida de "La cajita de música"
Si, si, es tanca una etapa, tot i que em pensava que la cançó d'aquest curs era: "a l'estiu, a l'estiu tota cuca viu..."
Una abraçada i que tinguis molta sort el proper curs.
Eva.
Publica un comentari a l'entrada