dilluns, 6 de juliol del 2009

El "Gurú" de la filosofia del llenguatge.

Últimament, conseqüència de les moltes hores que tinc lliures, passo els dies mirant documentals d' història, ciència, filosofia... No vull que soni com una frikada, ni tampoc semblar pedant, només és entreteniment. Així ha estat com he trobat un cicle de documentals, la Aventura del Pensamiento, on el filòsof espanyol Fernando Savater - del qual no estic d'acord amb molts dels seus punts de vista polítics- indaga en la vida i obra d'alguns dels pensadors més importants de la Història.

Com no podia ser d'un altre manera, un d'aquests pensadors és Ludwig Wittgenstein. Més que la seva filosofia - molt difícil d'entendre, fins i tot, pels seus mestres- , una de les coses que m'atrau d'aquest personatge és la seva biografia. La barreja de genialitat, bogeria, arrogància i carisma fan al personatge encara més interessant.

En aquest documental es parla sobretot de la seva filosofia, però també apareixen aspectes biogràfics i anecdòtics. És un bon entrant per anar coneixent la importància d'aquest personatge en la història del pensament.


"Lo que se deja expresar, debe ser dicho de forma clara; sobre lo que no se puede hablar, es mejor callar." Ludwig Wittgenstein






4 comentaris:

Marc ha dit...

Interessant. Llàstima de la música de fons (de peli eròtica vuitantera) espatlla bastant el documental, que per cert només va passant 5 o 6 fotos una vegada rera l'altra. ¿Els altres també tenen aquest muntatge?

Asensi ha dit...

Sí, són tot tallats pel mateix patró. És qüestió de tancar els ulls i quedar-se només amb les paraules.

egipte 2008 ha dit...

Casualment, vaig llegir el teu comentari sobre wittgenstien i el llenguatge i mira per on ultimament al bolg d'Egipte estem deliberant bastant sobre filosofia i mira també per on que repasant antigues lectures vaig començar a llegir un llibre titulat" Una investigación filosofica" Philip Kerr, Anagrama, 1996. Val la pena! es un llibre políciac situat a Londres al 2013, on es tracta de enxampar al assessí que ha adoptat com a nom Wittgenstien i segeix las tesis del Tractatus i altres pesaments d'ell.
És de narració bipartita en primera persona i en tercera, de debó que planteja el futur, sobretot a Londres, de manera sorprenent.
En resum, et lligaria bastant amb el comentari, per cert, excelent que vares fer.
Rosa Carné

Asensi ha dit...

Re Rosa: M'apunto la recomanació!