Aquest divendres els nens i nenes de la meva classe, junt amb els seus pares i mares, em van fer un regal que gairebé va fer sortir aigua salada- allò que anomenem llàgrimes- dels meus ulls. Em van emocionar i, per sobre de tot, em van fer sentir molt, i molt útil i vaig gaudir de la satisfacció del reconeixement a la feina ben feta. Si senyors, això no es paga ni amb tot l'or del món!
Aquesta és la carta que acompanyava als regals:
Aquest és el regalàs que m'han fet els meus nens i nenes i els seus pares:
Així és com em veuen els meus alumnes, hi han detalls boníssims!
Per cert, la Gemma també s'ha emportat, de rebot, la seva part del regal, ja que dins de la funda hi havia una jornada de relax per dues persones a les termes Victòria de Caldes de Montbui amb dinar inclòs.
Ara parlant en serio, i tret de la funda que és un regal increïble, el millor regal de tots és tenir una feina on es valori el teu treball, tant per part dels alumnes com per part dels pares. La pena és que això avui en dia en el món de l'educació quasi mai esdevé una norma, tot el contrari, la nostra feina fora de ser valorada, és posada en dubte i és qüestionada per tota la societat.
4 comentaris:
Que xulo, mola molt!
¡Enhorabona!
Enhorabona. Hi ha vegades en que la paraula mestre assoleix tot el seu significat. L'he sentit llegint aquest post.
Gràcies a tots! És molt gratificant que et valorin a la feina, et dóna energies per afrontar amb il·lusió el nou curs que està per venir.
Publica un comentari a l'entrada